«Fred. Ombres. L?aigua degota. Llisca. Davalla sense pressa. La sensació d?haver-se deixat dur per una mena de sentimentalisme malaltís l?incomoda. Després de tant de temps, la mort de la Sela Huber no hauria d?haver passat d?un instant de desconcert, d?una burxada de dolor, seca i compacta, capaç potser de trasbalsar-lo durant unes hores. Potser dies. Però no de fer-lo arribar fins aquí. L?esquela, llegida un i altre cop per trobar la manera de desmentir-la, l?ha corgelat. ?Potser no és la mateixa Sela Huber.? S?ho ha repetit mentre els ulls entelats per les llàgrimes recorrien la pàgina del diari buscant un recer, un lloc on agafar-se per passar de llarg i seguir com si l?orla negra amb el nom de la Sela Huber no hagués existit mai. En pocs segons, però, una onada voraç de records ho ha regirat tot. Els anys apuntalats per protegir-se d?una absència incomprensible han cedit al pes del desconsol.»

Zugzwang és una posició d'escacs en què qualsevol moviment és nefast. Aquí, a més a més, és un univers poblat per minúscules unitats mòbils que oscil·len entre els registres de l'alta literatura i un tipus de detallisme propi del còmic. Construïdes a partir d'un perfecte ensamblatge entre els éssers i els objectes que les habiten, aquestes narracions?a cops independents, a cops interrelacionades?són, a més de subtilíssimes mostres de la capacitat fabuladora d'Eduard Màrquez, acurades lliçons de dissecció sentimental.

El franctirador no pertany a cap exèrcit ni observa cap disciplina. Lluita tot sol. No forçosament a grans guerres, sinó massa sovint al combat quotidià contra les obsessions de sempre: el desamor, el fracàs, l?oblit, la mort. Guanyi o perdi, els seus actes són sempre prou eloqüents. Després de Zugzwang («Una petita joia literària», Marc Capdevila, Avui), Eduard Márquez ens ofereix a L?eloqüència del franctirador una nova mostra del seu tarannà narratiu i estilístic. Divuit històries per desxifrar la lletra menuda de la realitat des d?una òptica tan personal com imprevisible. Divuit lluites en solitari colpidores com un tret.

«Sigui com vulgui, el nom d?Eduard Márquez haurà de constituir a partir d?ara una referència ineludible per als amants de la singularitat literària.» Josep Maria Ripoll, Serra d?Or

«És un llibre que se situa al marge?no en contra?dels corrents narratius dominants. En lloc d?anar a buscar el lector a qualsevol preu, Márquez invita a entrar en un artifici literari que recrea un món propi, amb una estètica coherent i compacta i un estil implacable que és microcirurgia d?alta precisió.» Ramon Solsona, Avui

Tres biografías en el mismo volumen. Enc. en guaflex editorial. 20,7x14,7. 319 pp. Club Internacional del Libro. Madrid, 1978.